L’informe aporta altres dades interessants. Per exemple, que l’EAP abasta una població de 34.871 persones que van generar, durant l’any 2011, 221.345 visites; que es van administrar 28,08 receptes per usuari; que la vacuna contra la grip arriba a un 53,1% de la població de més de 60 anys i que un 93,5 % de la població infantil està coberta pel que fa a vacunacions.

Així mateix, el treball també permet saber que la despesa farmacèutica pública per usuari al Garraf Rural és de 295,47 euros, que l’índex de satisfacció a l’atenció primària és de 7,95 i que la fidelitat arriba a 96,3%.

1. L’ambulatori es farà?

El clima general de retallades, el trencament del conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Salut i el seguit de declaracions i contradeclaracions que ha generat; el fet que els gossos continuïn passejant plàcidament (dit sigui amb un eufemisme) pels terrenys on s’ha de construir, i la constatació que fa decennis que tothom l’espera però mai arriba, han instal·lat el dubte entre la ciutadania. Es farà realment un nou ambulatori o és una quimera, un blablablà com el Retorn del Casino o l’Hotel de 5 Estrelles amb Vinoteràpia?

2. L’ambulatori tindrà urgències?

La presència de les urgències en el debat públic, tant arran de l’anunci del possible desmantellament de Sant Camil com a hospital d’aguts com per la fina pluja de conceptes tècnics confusionaris (CUAP 24 hores, urgències 24 hores, PIUC, etc.); la ridícula experiència viscuda en matèria de farmàcies fins fa ben pocs anys, i el tancament del servei de 24 hores a Sitges han sembrat la confusió i l’escepticisme en els ciutadans que, aterrits , s’ensinistren en l’art de no fer-se mal fora d’hores.

3. Com serà l’ambulatori?

Legalment el projecte d’ambulatori està fet. El va elaborar l’empresa Garraf Promocions Municipals, una societat anònima propietat de l’Ajuntament que no passa les seves hores més glorioses. No obstant això,  la documentació gràfica ha desaparegut del web municipal (potser algun gestor públic la restituirà, cosa que estaria bé). Per sort, el projecte apareix publicat al web del gabinet d’arquitectes Eva Cotman, que és qui el devia fer realment, i ens en podem fer una idea.

4. És bo que l’Ajuntament hagi trencat el conveni amb la Generalitat per a la construcció de l’ambulatori?

Aquesta és la pregunta de moda. Segons les forces que ostenten l’etiqueta d’esquerres (PSC, UM9 i ICV-EUA) i el PP el trencament és positiu ja que correspon a la Generalitat de fer la instal·lació i així la pilota queda totalment a la seva teulada (i si no es fa serà per les retallades, la política neoliberal, etc. etc.). Segons les forces a qui les esquerres qualifiquen de dretes (en aquest cas, CiU-ViA), l’Ajuntament perd pistonada en el conjunt del projecte i, sobretot, deixa perdre un calendari que ja s’havia començat a complir. En qualsevol cas, ha quedat clar que l’Ajuntament ha optat per dedicar els diners que havia d’avançar per l’ambulatori (i que la Generalitat li hauria retornat al seu dia) a altres usos i que des d’un punt de vista competencial s’allibera d’una càrrega que no li corresponia.

5. Per què les Roquetes té coses tan bàsiques com un ambulatori i Ribes no?

Aquesta és una pregunta tabú que repugna als nostres polítics, però que la ciutadania ribetana es fa constantment. Paradoxalment és la mateixa pregunta que els ciutadans de les Roquetes s’han fet en altres moments a la inversa. I porta altres preguntes associades: és sostenible un municipi que funciona com unes balances (ara dues unces aquí, ara mitjà lliura allà) ? Ens hem d’entendre dos nuclis que no tenim res a veure ni ens estimem especialment? En qualsevol cas, els temps bufen perquè el model es perpetuï per collons i cada vegada més veus clarividents (clarividents a toro passat) manifesten que la bonança econòmica era el moment ideal per fer-nos, com diu el Sabina, dos besos, uno por mejilla i començar-nos a enyorar. Però la bonança s’ha acabat i, a més, cal portar el nen al metge i no sabem on, ni quan.

Així, i sempre segons CiU-ViA, mentre la Generalitat sí que ha anat avançant els diners, l’Ajutament no pot assumir el compromís. Per aquest motiu va portar a aprovació ahir al Ple un dictamen que demanava que la Generalitat assumís tot el cost. Per a CiU-ViA la solució no és aquesta, ja que la greu situació econòmica de la Generalitat és prou coneguda, sinó renegociar els terminis i buscar la manera de millorar la situació financera de l’Ajuntament. La coalició encapçalada per Lluís Giralt ho ha explicat més detalladament, en aquest memoràndum.

D’altra banda,com ha sigut habitual en els darrers plens, un paquetet de mocions amenitzarà la sessió. En aquesta ocasió, a més de les que fan referència a retallades i temes socials, es preveu que UM9 advoqui per declarar Sant Joan festa nacional i CiU-ViA es preocupi per aspectes interns de caràcter procedimental. El Ple, òbviament, tindrà lloc a les Roquetes.

L’Hospital del Redós va viure ahir un dels moments més importants de la seva història. Coincidint amb el centenari de la institució, es va col·locar la primera pedra de l’ampliació que el convertirà en un equipament sociosanitari de primer ordre, preparat per encarar els reptes del segle XXI. Les celebracions van començar amb la missa a la capella modernista del mateix hospital que va comptar amb una gran afluència de públic. A continuació va arribar la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, i es va procedir a l’acte de col·locació de la primera pedra, en la qual es va introduir una capsa de metracrilat amb retalls de diaris de la comarca, monedes de curs legal i el programa de festa major entre d’altres objectes. El rector la va beneir i es va col·locar al forat assignat. Després van tenir lloc els parlaments, que van anar a càrrec de Lluís Moner, president de la Fundació del Redós; Josep Antoni Blanco, alcalde de Ribes, i Carme Figueras, consellera de Benestar i Família, que va lliurar a la Fundació un regal institucional en motiu del seu centenari. Els actes van continuar a la tarda amb una ballada de sardanes a càrrec de la cobla Jove de Reus al pati de la institució.