Les 5 preguntes sobre l’ambulatori de Ribes que tothom es fa

Un dels ridículs més sonats i més espantosos de la vida política i social ribetana és l’ambulatori. Tots els pobles de la rodalia (incloent-hi les Roquetes), disposen d’un ambulatori com Déu mana o gairebé.  A Ribes, en quaranta anys, hem passat de la precarietat de les cues a cal doctor Palacios a la precarietat de les instal·lacions del carrer Pare Claret (sense oblidar la precarietat humida dels baixos de la casa del mestre del carrer del Pi). El fracàs dels nostres dirigents  en aquest tema ha estat absolut i sense pal·liatius. Cada pas s’ha convertit en un pas enrere; cada explicació, en una polèmica; cada aclariment en una confusió pitjor. Mentrestant, la ciutadania desorientada es continua fent preguntes. Aquí en plantegem algunes.

1. L’ambulatori es farà?

El clima general de retallades, el trencament del conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Salut i el seguit de declaracions i contradeclaracions que ha generat; el fet que els gossos continuïn passejant plàcidament (dit sigui amb un eufemisme) pels terrenys on s’ha de construir, i la constatació que fa decennis que tothom l’espera però mai arriba, han instal·lat el dubte entre la ciutadania. Es farà realment un nou ambulatori o és una quimera, un blablablà com el Retorn del Casino o l’Hotel de 5 Estrelles amb Vinoteràpia?

2. L’ambulatori tindrà urgències?

La presència de les urgències en el debat públic, tant arran de l’anunci del possible desmantellament de Sant Camil com a hospital d’aguts com per la fina pluja de conceptes tècnics confusionaris (CUAP 24 hores, urgències 24 hores, PIUC, etc.); la ridícula experiència viscuda en matèria de farmàcies fins fa ben pocs anys, i el tancament del servei de 24 hores a Sitges han sembrat la confusió i l’escepticisme en els ciutadans que, aterrits , s’ensinistren en l’art de no fer-se mal fora d’hores.

3. Com serà l’ambulatori?

Legalment el projecte d’ambulatori està fet. El va elaborar l’empresa Garraf Promocions Municipals, una societat anònima propietat de l’Ajuntament que no passa les seves hores més glorioses. No obstant això,  la documentació gràfica ha desaparegut del web municipal (potser algun gestor públic la restituirà, cosa que estaria bé). Per sort, el projecte apareix publicat al web del gabinet d’arquitectes Eva Cotman, que és qui el devia fer realment, i ens en podem fer una idea.

4. És bo que l’Ajuntament hagi trencat el conveni amb la Generalitat per a la construcció de l’ambulatori?

Aquesta és la pregunta de moda. Segons les forces que ostenten l’etiqueta d’esquerres (PSC, UM9 i ICV-EUA) i el PP el trencament és positiu ja que correspon a la Generalitat de fer la instal·lació i així la pilota queda totalment a la seva teulada (i si no es fa serà per les retallades, la política neoliberal, etc. etc.). Segons les forces a qui les esquerres qualifiquen de dretes (en aquest cas, CiU-ViA), l’Ajuntament perd pistonada en el conjunt del projecte i, sobretot, deixa perdre un calendari que ja s’havia començat a complir. En qualsevol cas, ha quedat clar que l’Ajuntament ha optat per dedicar els diners que havia d’avançar per l’ambulatori (i que la Generalitat li hauria retornat al seu dia) a altres usos i que des d’un punt de vista competencial s’allibera d’una càrrega que no li corresponia.

5. Per què les Roquetes té coses tan bàsiques com un ambulatori i Ribes no?

Aquesta és una pregunta tabú que repugna als nostres polítics, però que la ciutadania ribetana es fa constantment. Paradoxalment és la mateixa pregunta que els ciutadans de les Roquetes s’han fet en altres moments a la inversa. I porta altres preguntes associades: és sostenible un municipi que funciona com unes balances (ara dues unces aquí, ara mitjà lliura allà) ? Ens hem d’entendre dos nuclis que no tenim res a veure ni ens estimem especialment? En qualsevol cas, els temps bufen perquè el model es perpetuï per collons i cada vegada més veus clarividents (clarividents a toro passat) manifesten que la bonança econòmica era el moment ideal per fer-nos, com diu el Sabina, dos besos, uno por mejilla i començar-nos a enyorar. Però la bonança s’ha acabat i, a més, cal portar el nen al metge i no sabem on, ni quan.