Opinió
Els balls passaven i uns paletes feien paret; ni gosaven mirar.

Més d’un ho comentava. Els balls baixaven de Sant Pau mentre uns paletes que treballaven a l’alçada de les Parellades feien paret, com si no passés res. A Ribes ahir era festa, però ells anaven a la seva. No entrarem a discutir si l’activitat era lícita en un dia festiu; bé prou que ho van veure els nostres edils i a ells correspon de vetllar per la legalitat vigent. El tema és un altre: els atrafegats paletes pencaven amb inanitat absoluta, com si no passés res davant dels seus ulls. L’edifici pujava racionalment mentre el carrer s’omplia d’irracionalitat: criatures i adults que ballaven com a bojos a pesar de la glaçor. Abans ens vèiem massa i discutíem sovint: diumenge, encara hi havia qui ho feia. Ara hi ha qui ens mira i ni tan sols ens veu. Mons diferents conviuen en un mateix món. I no ens enganyem: el món més fràgil és el que ahir estava de festa.