Som molt escèptics i hem reduït el principi esperança gairebé a zero. Però de vegades les coses canvien. De vegades la política acaba escoltant la gent. Aquests dies n’hem vist una petita prova amb l’aprovació de l’àmbit de planificació territorial del Penedès. L’estiu del 2004, des de El Cancell no donàvem ni un duro pel Penedès. De fet, el dia 30 de juliol d’aquell any, escrivíem això:

L’últim pet del Penedès

L’organizació de Catalunya en “vegueries”, que s’ha començat a conèixer aquests últims dies, pot acabar definitivament amb el Penedès. Segons les informacions publicades en diversos mitjans, l’Alt Penedès i el Garraf podrien quedar adscrits territorialment a Barcelona, és a dir, a l’àrea metropolitana. Serà precisament en aquesta àrea on ja es planteja obertament la supressió definitiva dels consells comarcals. De confirmar-se, els pobles i les ciutats del Penedès esdevindran zones suburbanes quasi sense possibilitats d’organitzar-se. En nom del Progrés, els que foren “grans” defensors del Penedès (PSC i ERC) li aplicaran l’eutanàsia activa sense assegurar-se si l’interessat hi dóna el consentiment. Ni CiU -ara catatònica- va gosar fer-ho quan manava. Si ho fan, que l’últim pet del Penedès -bravada de vi, de brisa i de sofrí- me’ls deixi ben marejats fins que Mir Geribert torni a cavalcar, espasa en mà. El Cancell us desitja bones vacances!

Sorprenentment va ser ERC i CiU, dues de les organitzacions que criticàvem en aquest escrit, els màxims valedors polítics d’una idea que en aquell moment semblava ridícula, però que en pocs anys i sobretot gràcies a l’esforç de la Plataforma per una Vegueria Pròpia va anar arrelant.

Val la pena recordar com va ser aquest arrelament: hi van intervenir els partits, sí, però sobretot va ser cosa de la societat civil, de col·lectius i entitats que s’hi van comprometre i van fer canviar el discurs. Al Penedès la gent va passar al davant dels polítics. Un procés que ara es repeteix a nivell de país.

Benvingut sigui l’àmbit de planificació territorial, és a dir, un instrument que ens permet reconèixer-nos una mica més a tots els que sempre hem cregut en la gran proximitat cultural, ciutadana i social de les terres penedesenques.

Que Mir Geribert continuï descansant en la seva ignota tomba, que de moment ja ens espavilem sols.

El Cancell us desitja bones vacances!