Cultura
La vida quotidiana del poble es va veure molt afectada per les conseqüències de l’Onze de Setembre
La caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques, l’Onze de Setembre de 1714, suposà la pèrdua de les llibertats i els drets de Catalunya i la implantació del Decret de Nova Planta. Precisament la generalització d’aquest Decret va recaure amb duresa sobre la vida quotidiana i civil del poble.
En concret, l’any 1716 ja va començar l’aplicació del cadastre, un nou sistema d’administració fiscal de les hisendes que gravava fortament els contribuents. Alguns propietaris van ser obligats a establir els criteris amb què funcionaria el cadastre al poble. Un d’ells va renunciar-hi però no li fou acceptada la renúncia. A més, tots els propietaris van haver de pagar un nou impost sobre les cases edificades, que va comportar una reunió de tots els caps de casa per decidir si s’havia de pagar només per les cases habitades. Finalment es va decidir que pagarien totes. Al mateix temps, es forçava la millora de camins amb el sistema contributiu de terrallons, enormement gravós. A tals càrregues, se n’hi van afegir moltes d’altres en poc temps.
Quant a la política, el veguer de Vilafranca va destituir els regidors que havien estat triats encara per l’antiquíssima barreja d’elecció i sorteig. En foren nomenats de nous d’acord amb la nova ordenació borbònica. Tot i que l’ordre fou dictada el 1717 no es va aplicar fins al 8 de setembre de l’any següent. A més, els ribetans van haver de contribuir a la demolició del barri més ric de Barcelona, el de la Ribera, i a la construcció de l’ominosa ciutadella al lloc que avui allotja el Parlament. Concretament hi hagueren d’enviar nou cavalls grans i nou burros o el seu import monetari, que era molt elevat.
Aquestes són només algunes de les conseqüències de la derrota sobre els ancestres dels ribetans. Algun historiador recorda que a Ribes, passat un temps, renaixia “la tranquil·litat dels esperits”. Bona mostra d’aquesta tranquil·litat dels esperits, propícia per a la broma i la sàtira tan arrelades en el nostre tarannà, la trobem en la pervivència de la denominació “can Felip” (en record de Felip V) per referir-se a la comuna o, últimament, al vàter. Si vostès són dels que s’hi emporten el portàtil, que vagi de gust.
Complements: Palacios, J. Ll. [coord]. Sant Pere de Ribes. Recull d’informació sobre el municipi. Ajuntament de Sant Pere de Ribes (1999). També: Puig i Roig, Pere. Regalims d’història de Sant Pere de Ribes (1972).