El triomf del capità Enciam. A propòsit del ressò d’un informe de Greenpeace sobre el municipi

Els mitjans de comunicació de la comarca i del conjunt del país s’han fet ampli ressò de l’informe “Destrucción a toda costa 2013”, sobre la destrució del litoral, que ha emès Greenpeace. En aquest informe es denuncia la situació de Ribes com a municipi amb un increment d’ocupació costanera més gran (186%), darrere d’Alella.

El segment de litoral de què disposa el municipi és ben petit i tot ell es troba dins de l’entorn dels Colls-Miralpeix. Precisament l’informe “Destrucción a toda costa 2012”, també emès per Greenpeace, posava com “buen ejemplo” l’actuació del Consorci en aquesta zona.

Un pot tenir la sensació que alguna cosa ha canviat: potser és que la sortida de la regidora ecosocialista del Govern de Ribes ha provocat que els guerrers de l’arc de Sant Martí s’hagin girat de cul al municipi? Potser és que totes les grues que han desaparegut dels nuclis urbans treballen clandestinament al nostre trosset de mar?

En qualsevol cas, és estrambòtic i sospitós que un mateix organisme faci dos informes que, si no són directament contradictoris, com a mínim no fan l’esforç metodològic de mencionar que dues situacions contradictòries (una de bona i una de dolenta)  coincideixen en unes coordenades tan concretes com són les del nostre misèrrim tros de litoral.

El misteri s’aclareix ràpidament si ens mirem la lletra petita (que, de fet, no és tan petita) de l’esmentat informe. Estem parlant de moments molt diferents, separats gairebé per quinze anys. Les dades “alarmants” sobre la destrucció del litoral són del període 1987-2005. I de fet, s’expliquen per la urbanització del paratge dels Colls-Miralpeix, que al seu dia va generar una forta contestació social, però que en el cas de Ribes va comptar amb l’impuls i el blindatge d’UM9 i la posterior benevolença del PSC des de l’Ajuntament i l’empara de CiU des de la Generalitat.

Però si tot això és història, per què surt ara i ho fa sense aquest context tan necessari per entendre-ho? Per què els mitjans se’n fan un ressò tan acrític i s’esquincen les vestidures amb titulars a tota pàgina i semàfors vermells? Potser perquè només es miren les notes de premsa de l’organització ecologista i no treballen a fons l’informe?

Hi ha una altra explicació: el relat ecologista és un relat de bons i dolents que encara ven i si ven és perquè encara hi ha dolents a qui cal combatre. Qualsevol dada que encaixa amb el relat és magnificada i repareix, encara que mirant-la amb lupa (i no cal una lupa gaire bona), un s’adona de seguida que es tracta d’una dada vella, que ja no té sentit com a dada i que hauria de ser matèria d’estudi dels historiadors i no tema d’actualitat.

Greenpeace sap que el capità Enciam ha triomfat i molt especialment entre els periodistes. Per això emet informes que tenen una dimensió justificadora de la pròpia existència més que no pas informativa o executiva. Fa anys Ferran Sáez Mateu, en l’implacable assaig Dislocacions sobre la presència de l’irracional en la societat, advertia del perill dels “informes” que justificaven decisions administratives i de la impunitat amb què es gestaven. Sembla que el tercer sector ha acabat agafant els vicis de l’administració i, entre ells, ha assumit totalment la moda dels informes .

I el que encara és més greu, sembla que els mitjans han perdut la capacitat crítica a l’hora de documentar-se, sobretot quan tracten un tema teològic i moral, com és la defensa de la sacrosanta natura.

Ai, ai, ai, els dogmes; denostats sí, però supervivents nats: mutants, subtils, presents, dominants.