La continuïtat urbana amb Sitges i Vilanova qüestiona el “model” de municipi

La idea d’un municipi dos pobles tan pregonada en els darrers anys entra en crisi cada vegada que topa amb la realitat quotidiana. Els problemes creixents amb la continuïtat urbana amb Sitges i Vilanova en són una prova. Així, una de les condicions de CiU-ViA per aprovar els pressupostos fa referència a l’habilitació d’un pas que uneixi l’accés a la Vallpineda ribetana amb el vial de vianants que uneix Santa Bàrbara amb Sitges. Amb aquesta proposta es vol atendre una necessitat real dels ciutadans de Vallpineda que al mateix temps demostra que en la seva vida quotidiana estan molt més vinculats a Sitges que no pas a Ribes.

Un altre exemple el tenim en el prec formulat per la regidora del PP Belén Garcia Merat al darrer Ple en què mostrava la seva preocupació per l’accés a peu a Sitges dels veïns de Rocamar, que ara han de travessar a pèl la perillosa recta de la Mata. Vehicles a tota velocitat, venedors de melons i turistes despistats del càmping que hi ha sota Can Girona, han convertit el que podria ser un senzill passeig en un esport de risc.

No fa gaires anys, la gran polèmica generada pels canvis en les rotondes situades entre les Roquetes i Vilanova va evidenciar que per a una gran part de la ciutadania roquetenca, l’accés a peu al “centre”, és a dir a Vilanova, és absolutament indispensable per a la seva vida quotidiana.

Vallpineda i Rocamar són sociològicament Sitges i les Roquetes en força aspectes és, sociològicament, Vilanova. La mobilitat de viananats ho demostra dia a dia i ja es materialitza en propostes polítiques concretes. La realitat de la continuïtat urbana s’imposa als models i somnis d’una classe política, la de Ribes i les Roquetes, que continua definint i redefinint identitats i pobles amb gran il·lusió (en tots els sentits de la paraula).