Viuen!

Enmig d’una crisi salvatge i un increment notable dels problemes socials, milers de persones es van disfressar dissabte passat a les Roquetes per fer el seu Summer Carnaval.

Aquest esdeveniment, artificial i impostat des de qualsevol òptica, sempre s’ha vist amb suficiència des de Ribes, un nucli amb “arrels” i amant de les coses “autèntiques”. Potser per això algú se sorprendrà que un mitjà tan ribetanocèntric i amb vel·leïtats carques com El Cancell en faci un elogi. Però de vegades hi ha sorpreses.

I és que és en aquest Summer Carnval on podem descobrir la gran lliçó que les Roquetes pot donar a Ribes: en comptes de suar davant el televisor amb els carrers buits, la plaça Marcer agonitzant i pràcticament cap cadira a la fresca, a les Roquetes redescobreixen la nit d’estiu i ho fan amb una festassa que demostra capacitat d’organització i també una gran vitalitat social. Carrosses ben arreglades i esponsoritzades per comerços locals, forasters que entren al nucli trencant tòpics i perjudicis, activitat, mobilització, energia col·lectiva.

Com a símbol dels temps que corren, ens quedem amb dues imatges. La primera és una rua de música i llum que neix enmig del no-res: descampats i descampats amb voreres mal acabades, fanals nous però espatllats, grues abandonades i senyals de trànsit inútils. De les restes irrecuperables de la prosperitat en surt l’autèntic instint dionisíac, sense que l’hagi de predicar la intel·lectualitat descreguda acostumada a la subvenció i el conveni (un perill, aquest de les subvencions, en què el Summer Carnaval sembla que pot caure de quatre potes).

N’aprendrem coses de les Roquetes, moltes. Alhora que constatarem dia a dia que no tenim res a veure i que no té cap sentit haver de compartir municipi, ni aguantar el seu alcalde ni tantes altres ridiculeses.

Encara una altra imatge. Quan tornem cap al cotxe, que hem deixat vora  l’Escola Mediterrània, sentim la música en la llunyania  mentre ens volta la fosca i la sinfonia de milers, milions de grills. I és en aquell moment quan tenim la revelació suprema: descobrim en un racó una cuca de llum verda i fascinant, d’aquelles que a Ribes ja no es veuen (tantes com n’hi havia hagut), tot un indici d’on rau l’autèntic esperit de l’estiu.

Viuen!