Imatges amb valor afegit. A propòsit del llibre “Fotògrafs antics de Ribes”

Una vegada més, l’historiador i arqueòleg Josep Miret i Mestre ens obsequia amb un treball esplèndid i de qualitat. En aquesta ocasió el que ha fet és oferir-nos context per interpretar les instantànies dels primers fotògrafs ribetans situant-les en el temps, precisant el lloc des d’on han estat disparades i aportant, en la major part de casos, informació l’autor. De fet, Miret  ens brinda un ampli panorama dels primers fotògrafs locals i, quan la documentació li ho permet, fins i tot n’esbossa la biografia, explica l’origen de l’afició que tenien per la fotografia i, en un cas, aprofitant la seva vinculació familiar, ens n’arriba a ensenyar la càmera: “Em proposo revaloritzar els nostres fotògrafs antics” afirma.

El treball, dedicat al finat historiador Josep-Lluís Palacios, s’obre amb una introducció que n’explica l’origen: una sèrie d’articles per a L’Altaveu, que finalment no va reeixir. També ens en recorda els antecedents: una exposició de fotografies antigues de Ribes muntada per Jaume Gómez als anys 60 i el treball de Josep-Lluís Palacios editat per Viena-Columna l’any 1996.

En primer lloc, Miret presenta algunes fotografies anònimes que atribueix a fotògrafs esporàdics de Sitges i Vilanova i a retratistes ambulants. Són instantànies que mostren alumnes del Col·legi de la Divina Pastora  o el ball de bastons ballant davant de l’Ajuntament, quan encara no s’havia obert la plaça. Aquesta fotografia és un tresor etnogràfic: els bastoners surten habillats de blanc  com en l’actualitat, amb les faldilles amb voraviu, mocador travessat i , alguns, barret florejat. També hi surten els músics. Altres fotos ens mostren la Caseta del Gas amb l’església a mig fer i un ball a la plaça de la Font, totes excel·lentment acotades.

A continuació, Miret s’endinsa en l’obra dels fotògrafs identificables. El primer és el que denomina “Fotògraf Casas” del qual n’ofereix dues instantànies, una d’elles corresponent a la inauguració del pont de la Palanca. El segon és Baltasar de Bruguera, amo de can Bruguera i el Mas d’en Bosc. Ens n’ofereix una breu semblança i informacions relacionades a més d’oferir-nos-en fotografies, dues d’elles corprenedores per la manera com ens mostren com es vivia cap als ays 90 del segle XIX: la del carrer del Calvari i la de les Torres. Un cop vistes podem concloure fàcilment que, malgrat la duresa dels temps que corren, vivim molt bé.

El tercer fotògraf és Josep Bertran i Miret, farmacèutic, historiador i persona molt activa a Ribes, autor d’uns dietaris excepcionals. De Bertran ens en mostra gran diversitat de fotografies, entre les més singulars la de la plaça de la Font enramada per a una processó. De la mateixa època, se’ns presenta el treball de Joan Milà i Giralt de can Janet d’en Zidro amb superbes fotos, dues d’elles ben curioses: un grup de propietaris d’excursió a les Coves (quan s’hi podia arribar a peu pla, ja que ara estan sota l’aigua) o una processó amb músics i tot davant de l’Església Vella. Altres fotògrafs que aborda el llibre són Ròmul Bertran i Robert i Enric Puig i Jofre.

Els continguts s’estan socialitzant a marxes forçades. Els drets d’autor estan en crisi i res fa pensar que aquest procés sigui reversible. Les fotografies antigues són cada vegada més un patrimoni que es troba a Internet sense cap restricció, però sovint sense cap mena de context ni d’informació que permeti interpretar-les correctament. Tot el contrari del que es proposa Miret, en el que segurament és un dels cants del cigne d’una manera d’abordar les fotografies antigues cada vegada menys freqüent: des del rigor i el respecte als autors de les instantànies.

El llibre ja es pot trobar a les papereries i llibreries del poble. Preu: menys de cinc euros. Valor: incalculable.

SAMSUNG