El problema més greu del municipi

Són temps de vaques flaques i de problemes en surten a carretades. El més greu, però, s’arrossega de l’època del progrés i la prosperitat i explica, en gran part, que el nostre municipi sigui el més castigat per la crisi de tota la comarca i dels més castigats del país: ja fa molts anys que no generem riquesa.

Fixem-nos en el gràfic següent. Ens mostra la comparació del Producte Interior Brut (PIB) dels municipis de la comarca amb el de Catalunya (establert convencionalment a 100%). En tots els casos, el resultat és inferior però en el cas de Ribes la diferència és escandalosa:

Per què no generem riquesa? Per una raó ben senzilla. Des que l’any 1976 va néixer Sant Camil i l’any 1978 en què vam acollir l’extint Casino de Barcelona, hem estat incapaços d’atreure empreses que generin riquesa i llocs de treball. Hem atret algunes poques iniciatives comercials i ens hem conformat amb el que ja teníem (algunes empreses arrelades al municipi des de fa molts anys) però no hem estat a l’alçada de la necessitat de riquesa d’una població que anava creixent. És a dir, allò que ens està convertint en ciutat dormitori no és la falta d’animació al carrer sinó la falta d’activitat econòmica: no produïm.

En aquest sentit, val apena mirar el gràfic següent.En aquest cas s’hi indica el PIB per càpita expressat en euros. Fixem-nos la gran diferència que hi ha entre el que es genera al nostre municipi i el que es genera a Sitges o Vilanova. Certament, s’estan apropant, però no és perquè nosaltres millorem sinó perquè la crisi també els està afectant:

El municipi necessita posar les bases d’un atracció real d’empreses. Fer-ho en un moment de crisi és difícil, però potser val la pena aprendre la lliçó analitzant el que no hem fet i les conseqüències que això ja tenia quan tothom tirava de veta i les que té en aquest moment tan difícil. De polítiques de captació d’empreses efectives, no se n’han vist, pel cap baix, en els darrers vint anys.