Coses que no hauríem d’haver perdut mai

Les tres colles de foc “adultes” s’han posat d’acord a impulsar una rifa que permeti sufragar les despeses del Correfoc. Quan en els anys 2006 i 2007 comentàvem des de El Cancell que la festa major suposava una despesa excessiva i immoral per a l’erari públic i que calia la coresponsabilització, també econòmica, dels que hi participaven, provocàvem la hilaritat col·lectiva. Els fets ens han donat la raó i avui dia o hi ha coresponsabilitat o s’acaba la festa.

La iniciativa és lloable i marca camí. Cal anar trenta anys enrere per trobar mostres de coresponsabilitat en qualsevol activitat cultural: organitzar un acte públic (una actuació musical, una obra de teatre, etc.) suposava sempre recaptar: en forma d’entrades, en forma de sorteig, en qualsevol altra forma. Les entitats i els col·lectius locals tenien un ric repertori de recursos recaptatoris per coresponsabilitzar les persones que participaven en les seves iniciatives.

Amb l’orgasme col·lectiu del progrés i la prosperitat (un orgasme sospitosament perllongat en el temps), aquesta actitud recaptatòria va reduir-se notablement. Ridiculitzada com una nosa obscena o quasi delictiva, topava de ple amb el tarannà paternalista d’una administració que s’ensenyoria de tot per la via del finançament, desactivant el resorts bàsics de la independència de la societat civil. I el més greu: sovint eren els mateixos promotors de les activitats els que esperaven amorrar-se àvidament la mamella pública encara que això suposés tancar els ulls a la realitat de les coses. En aquell temps es feien sortejos, sí. De pisos.

És l’hora de la veritat i tornem a les iniciatives humils però efectives. Això sí: amb dificultats afegides i havent de netejar l’estigma que suposa haver “de demanar” després de tants anys de xuclar.

Les rifes, les tómboles, la venda de gadgets i noves tendències com el micromecenatge i d’altres que ni tan sols imaginem ens permetran mica en mica, redescobrir la força real (no pas inflada artificiosament) de la sòlida societat civil ribetana. Mestressa dels seus propis recursos, ben segur que no tornarà a ser mesella ni acomodatícia.