La crisi ha fet baixar el preu dels habitatges i l’ensulsiada del PSC, segons alguns, pot abaratir les llistes. Les ofertes no es poden deixar perdre, ni que sigui fent política ficció. Optarà Blanco a un escó al Parlament? Mai se sap, però indicis no en falten.
1. Activitat: poques vegades l’alcalde del municipi s’ha fet tan present en debats de política nacional com darrerament. Les intervencions al Ple que carreguen contra el Govern han anat in crescendo des de fa mesos. La política catalana ha estat evocada en les entrevistes que li han fet i fins i tot ha agafat la ploma per atacar durament Convergència no pas per motius locals sinó per motius nacionals.
2. Afinitat: el darrer article publicat a la premsa en què s’ataca obertament l’independentisme o l’arrenglerament de destacats militants locals amb les tesis unionistes i federalistes de Navarro converteixen Blanco en un magnífic exponent del perfil amb més puixança al PSC, el que eufemísticament alguns han anomenat “poc catalanista” .
3. Canvi d’adversaris: lluny de martellejar Giralts, Garrigues i cia. com havia fet durant dècades, Blanco ja s’adreça obertament a Artur Mas. És tot un salt de nivell i pot ser un indici de canvi en els objectius polítics. De cop i volta el poble amb els seus problemes concrets passa a segon terme i el frame de les retallades, que ja va explotar a les eleccions locals, el converteix en una marca blanca que tant es pot vendre a Sant Pere de Ribes com a Sant Pere Pescador i a les Roquetes del Garraf com a Roquetes (Baix Ebre).
4. Escassedat: en la ja llunyana Catalunya pujoliana, quan el Garraf resistia poblat per irreductibles socialistes, es van formar a la comarca grans líders amb projecció dins el PSC. Senadores, diputats, pesos pesants del socialisme es criaven entre els margallons i les atzavares com els rovellons a la tardor (quan plou), però els temps han canviat i la sequera apreta. Blanco és l’únic alcalde socialista del Garraf i els els que antany foren líders resplendents llangueixen pagant el seu criptocatalanisme o s’aferren a càrrecs de segona fila bescanviant la menjadora per la glòria, cosa totalment comprensible dit sigui de passada. Quan tothom s’ajup, qui queda dret destaca i més si és un veterà lluitador, disposat a protagonitzar èpiques aventures.
5. Renovació: en un moment en què els càrrecs van escassos, si Blanco saltés a la política nacional alliberaria una cadira que donaria molt de joc. Tot apunta que Abigail Garrido, cada vegada més protagonista de la vida política local, no deixaria que el coixí es refredés. Encara que, qui sap, potser serà ella la diputada, que de més verdes en maduren i els camins del Senyor són inescrutables . I també podria ser que el primer diputat de Sant Pere de Ribes fos per la CUP.
