Sotanes d’acer

És cosa sabuda que l’Església Catòlica canvia els capellans de poble  quan vaga al bisbe de torn. Poques vegades s’hi estan més de deu o dotze anys. Però hi ha excepcions i al Garraf en tenim dues d’espectaculars: mossèn Ramon Català i Güell, rector d’Olivella i Canyelles, i mossèn Jesús Mañé i Montserrat, rector de Ribes.

Mossèn Català va celebrar ahir 50 anys com a rector d’Olivella. L’home va ser complimentat per amics, col·legues, veïns i fins i tot pel bisbe. De jovenet va arribar a un poble sense llum amb un tocadiscos darrere la moto. Amb el temps s’ha fet estimar pels seus convilatans que ja fa anys que li van dedicar un carrer. També és molt conegut a Sitges, on se’n cuida del Vinyet, oficia casaments a balquena i ha impulsat iniciatives diverses, a més d’haver estat professor a l’Institut.

A Ribes tenim un altre exemple de llarga permanència rectoral. Mossèn Jesús Mañé deu fer 43 anys que és aquí. La seva no ha estat una estada plàcida ja que no han faltat conflictes a la pastoral de la Parròquia. De fet, l’entitat GER i els Xulius deuen la seva existència (entre d’altres motius) a conflictes amb ell en el si del Centre Parroquial.

Mañé també s’ha caracteritzat per una forta activitat modernitzadora i l’impuls de grans obres, entre les quals destaca pel seu impacte social i pel gran benefici que ha suposat al poble l’ampliacio del cementiri, però també l’enrajolat i la restauració dels vitralls de l’Església Nova, la modificació de l’altar major, la fusió de tres campanes noves per suplir les que s’havien perdut a la guerra o la restauració parcial de l’Església Vella. I les que ens deixem.

Tant l’un com l’altre, encara en exercici, han vist passar papes, bisbes, cardenals, caps d’estat i fins i tot alcaldes. Què en queda de tan altes porpres i dignitats? Ben poc al costat d’aquestes dues sotanes d’acer incombustibles.