Coincidint amb la greu crisi que s’ha obert al PSC amb la defenestració d’alguns pesos pesants del sector catalanista i la imminent reconfiguració de les posicions de poder en aquesta formació, Josep Antoni Blanco, alcalde del municipi i militant d’aquest partit, ha publicat en diversos mitjans un article contra CiU que es pot llegir íntegrament al web del PSC.

L’escrit s’obre amb una referència evangèlica, en concret fa una paràfrasi de les paraules de Crist en l’episodi de la resurrecció de Llàtzer.

“Aixequem-nos i aneu-hi!”

I afegeix:

Així m’atreveixo a sintetitzar “l’independentisme” que aquests dies gasten el President de la Generalitat de Catalunya, el seu govern i el partit que el sustenta

A continuació Blanco obre un parèntesi irònic sobre l’actitud d’Unió Democràtica:

(no tots, és clar, que tampoc tenen tanta “unió” com alguns s’entesten a aparentar).

Amb aquest to, l’article continua definint el PSC com a sobiranista:

I és que quan es tracta de l’independentisme de CiU –no confondre amb sobiranisme, que els federalistes, per exemple, l’anhelem compartit amb Espanya

per incidir, a continuació, en la divisió en la coalició nacionalista:

de fet igual que molts militants i votants de CiU- el partit de Mas, Duran, Pujol, Ortega, Pelegrí i companyia

Blanco s’endinsa seguidament en una singular metàfora sinestèsica basada en la temperatura. Diu de CiU:

són capaços de defensar que a l’agost neva a Salou, i que a l’hivern fa un sol que fon les neus de Port Ainé, perquè la qüestió per a ells no és la independència, sinó més aviat que ni el fragmentat i convuls entorn de l’independentisme els pugui titllar de tebis.

A continuació recupera el to religiós posant en llavis dels convergents la següent exclamació de la pietat cristiana popular:

Déu nos en guard!

En contrast, fa una rellevant consideració d’alta càrrega ideològic, sense abandonar les referències a la religió catòlica:

ni que el compacte i poderós entorn del neoliberalisme econòmic i social català i espanyol -del que gustosament en formen part juntament amb el PP, la CEOE, etc- els pugui acusar de manca d’ardor a l’hora de complir de manera escrupulosa amb el sacre sant deure “neocon” de desmuntar, peça a peça, la xarxa de serveis públics de qualitat d’aquest país que “tant i tant estimen”.”

L’alcade de Sant Pere de Ribes cita seguidament Grouxo Marx per insinuar que CiU no té principis. A més els acusa de tenir una visió ètnica (al·lusió més o menys velada als motius que van portar a la guerra dels Balcans). Diu el gestor públic:

Aquesta “ardorosa defensa” que fan de la Catalunya-Identitària (gairebé ètnica per a ells), no té lamentablement cap tipus de paral•lelisme quan del que es tracta és de defensar, a diari i a peu d’obra, la Catalunya-Social

Blanco acusa CiU de fer:

que els pobres siguin cada dia més pobres i per tant menys independents socialment i nacionalment parlant.

La resta de l’escrit fa referència a l’ambigua relació de CiU amb el PP, una relació que el digirigent socialista qualifica d’esquizofrènica, incideix de nou amb les retallades i apel·la als actes institucionals del municipi per acabar, finalment, amb la invocació als més pobres, a la redistribució de la riquesa, la importància dels ajuntaments i apel·lant, finalment, a una Europa idíl·lica on la reivindicació catalana no serà necessària:

“senzillament perquè aquesta estarà plenament reconeguda.”