Opinió
Lluís Giralt, regidor de CiU-ViA, posa sobre la taula els arguments de la seva formació per oposar-se al projecte de teatre de les Roquetes

Ha provocat cert enrenou la decisió de l’alcalde, el senyor Blanco, de suspendre el Ple en què s’havia d’aprovar el projecte de nou teatre de les Roquetes, un projecte que, de ser debatut, hauria estat rebutjat per la majoria de forces. És un tema abonat a la polèmica ja que costa poc de dir que així es discrimina les Roquetes i fer-ne un drama. En realitat actuar així és fer comèdia o, si tenim en compte la irresponsabilitat que es comet, gairebé podríem parlar de tragicomèdia. Analitzem-ho.

L’anterior govern del PSC decideix al final de la legislatura presentar al ple un projecte d’espai polivalent per a les Roquetes amb un cost previst de 5.300.000 euros (cost que no inclou tots els equipaments ni part del mobiliari necessaris en un espai d’aquestes condicions). En aquell moment CiU s’hi va mostrar contrària.

Hi ha unes eleccions i canvia la composició de l’Ajuntament segons la voluntat expressada lliurament pels electors.

Un cop format el nou Govern, al nostre grup se li planteja la construcció d’aquest espai, i nosaltres expressem clarament dues raons contràries: ens sembla que la inversió és excessiva, ja que suposa aproximadament la meitat de la inversió de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes durant tota una legislatura, i considerem imprescindible que a priori es faci un pla d’inversions a mig i llarg termini que consideri les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament i les diferents necessitats (que hi són) del conjunt del municipi. Aquest pla seria desitjable que tingués un suport polític i cívic ampli. De moment no l’hem vist.

A mitjan novembre el Govern comunica al nostre grup la possibilitat de realitzar un reducció del projecte per tal d’aprovar la seva execució amb un cost de 2,7 milions (probablement a l’alça), i així aprofitar una subvenció de 600.000 euros. Tot i que no ens agraden les presses ni tampoc que per decidir temes importants et posin entre “l’espasa i la paret”, ens “arremanguem” i ens posem a treballar: fem les consultes tècniques necessàries i assistim a totes les reunions que es convoquen. Un cop vista la informació, analitzem amb seriositat i amb el màxim d’objectivitat el tema.

El que es proposa, per tal de mantenir la possibilitat de la subvenció és intentar reduir el cost sense canviar el projecte inicial. Es mutila el disseny inicial per reduir el cost. El resultat: s’eliminen lavabos, desapareixen els camerinos i se’n fan uns de provisionals sense serveis, es fan sales que no es pavimenten i es tanca el seu ús, s’elimina la possibilitat de pas pels passadissos superiors, etc., etc., fins a construir una estructura cara que no inclou el mínim necessari. És a dir: o es continua el projecte a posteriori fins a arribar al primer disseny o queden unes instal·lacions del tot insuficients.

Davant d’això la nostra decisió és negativa. Un cop analitzada la proposta ja no es tracta d’aprovar per conservar una subvenció, sinó aprovar un projecte que no ens convenç. No és cap negativa a construir espais polivalents al municipi i concretament a les Roquetes, sinó a tirar endavant un projecte o desmesurat en el seu cost o d’insuficient qualitat.

D’espais polivalents mal dissenyats, al municipi en sabem molt: tenim El Local i no volem caure en el mateix error.

Ara cal consensuar un pla d’inversions, en el que hi ha d’entrar l’espai polivalent de Les Roquetes amb possibilitat d’ús cívic i social ampli. Cal partir d’un disseny adequat a les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament, tenint en compte la globalitat dels serveis i espais necessaris.

Per acabar, considero necessària una reflexió sobre la manera com des de diversos sectors polítics i socials s’ha volgut utilitzar aquesta qüestió per atiar els greuges entre Ribes i les Roquetes.

Una cosa és debatre el model territorial de municipi. És un tema seriós sobre el qual estem oberts a atendre, escoltar i valorar totes les propostes per agosarades que siguin. El que no podem entendre ni admetre èticament és que s’utilitzi qualsevol excusa, per exemple la retirada del projecte de teatre, per atiar el discurs del greuge entre Ribes i les Roquetes. Aquesta és una actitud políticament reprobable, que dificulta els debats realment importants i que té un cost social i convivencial.

Menys drama, menys comèdia, més responsabilitat.