política
Segons Trànsit, la bateria o semibateria inversa té avantatges, però només s’ha de fer servir en “vies de trànsit molt escàs, fora de la xarxa viària bàsica, en entorns d’estacionament intensiu”

Diversitat de criteris en el sistema d’aparcaments a la Rambla del Garraf, amb certa relació amb els diversos trams d’adjudicació. Aquesta és la conclusió que es desprèn en analitzar com han estat pintades les places per als cotxes al llarg del recorregut que hi ha entre la rotonda de les Roquetes i la rotonda de la Serra del Carç (tram Varosa) arran de la polèmica suscitada per un escrit en aquesta publicació en què es posava de relleu la presència d’aparcaments en semibateria inversa, tota una novetat al municipi.

Un cop visitada la zona es pot constatar fàcilment que entre les Roquetes i Vilanoveta hi ha aparcaments en bateria obliqua o semibateria “tradicionals” és a dir, aquells en què el conductor o conductora ha d’activar l’intermitent a la dreta, aparcar cap endavant i sortir cul enrere. Vegeu les fotos A i B de la presentació. Si continuem avançant cap a Ribes, a partir de Vilanoveta comença el segment corresponent a una altra fase d’adjudicació. A diferència del tram anterior, el conductor o la conductora es troben amb un canvi de lògica ja que el sistema d’aparcament consisteix a aturar-se al mig de la via i aparcar cul enrere, per sortir després de manera directa al vial (foto C de la presentació).

Ambdós sistemes són utilitzats a Catalunya. El primer és l’aparcament en bateria obliqua o semibateria tradicional mentre que el segon s’anomena tècnicament “invers” i a la pràctica quasi no s’usa. En el Dossier tècnic de seguretat viària número 15, el Servei Català de Trànsit analitza a fons les dues modalitats i considera menys perillós el més innovador, és a dir, l’invers. Aquest és el sistema que s’ha utilitzat en el tram entre Vilanoveta i la Serra del Carç, però no en el tram entre les Roquetes i Vilanoveta. Ara bé, el mateix dossier estableix de manera taxativa que tant en una modalitat com en l’altra, els aparcaments en bateria o semibateria s’han de restringir a “vies de trànsit molt escàs, fora de la xarxa viària bàsica, en entorns d’estacionament intensiu”; en altre cas, l’aparcament ha de ser en cordó (un cotxe darrere l’altre).

A banda del desconcert que provoca en conductors i conductores la diversitat de criteris en el sistema d’aparcament (tradicional i invers), resulta força dubtós que la zona afectada es pugui considerar com a via de trànsit molt escàs, fora de la xarxa viària bàsica, en entorns d’estacionament intensiu.

Si partim doncs de la base que és una zona força transitada i es manté l’aparcament en semibatería, el sistema tradicional no suposarà cap interrupció important del trànsit (en entrar no hi ha problemes i en sortir es pot esperar que no passi ningú) mentre que l’invers provoca sempre que el trànsit s’aturi. I s’aturi del tot (el cotxe ha de fer marxa enrere des de la mateixa calçada del vial). Això sí, la sortida és més fàcil.