Opinió
“Hem sentit moltes vegades impotència en veure que els compromisos que adquirien els responsables municipals en el manteniment del nostre centre eren incomplerts amb impunitat”

Després de molt de temps d’escriure les cròniques dels problemes acumulats de l’edifici de Els Costerets, l’associació de pares, i especialment, els membres que hem tingut l’oportunitat de formar part durant els cinc primers anys de vida de l’escola del seu Consell Escolar i que hem viscut, des de l’inici o des de fa temps, el dia a dia de la junta directiva de l’AMPA, us volem explicar que hem sentit crèixer de manera imparable un sentiment de desconfiança en l’administració pública municipal.

Hem estat testimonis directes de la destitució dels dos darrers regidors de Formació de l’Ajunatament a causa de les peticions de la seva dimissió per part de la comunitat educativa de tot el poble. Hem sentit moltes vegades impotència en veure que els compromisos que adquirien els responsables municipals en el manteniment del nostre centre -però també en temes d’educació en general- eren incomplerts amb impunitat. I també hem constatat que si una col·lectivitat és capaç de visualitzar la seva força i el seu descontent i tocar allò que no sona quan menys convé, aleshores, tot són facilitats. Quina tristesa…

Si teniu la paciència de continuar llegint, voldriem valorar els aspectes positius i negatius que, al nostre parer, es concentren en la nostra situació actual. Pel que fa als aspectes positius, s’ha iniciat la resolució dels dèficits del centre i s’han resolt algunes de les demandes històriques; és palpable la voluntat de comunicació actual per part de l’Ajuntament i, cal dir-ho, el personal tècnic que està treballant en aquests temes mereix un vot de confiança. Finalment, hi ha una proposta de conveni de manteniment del centre per al 2007 que recull també algunes demandes antigues, sobretot pel que fa al petit manteniment.

D’altra banda i pel que fa als aspectes negatius, durant tres mesos els usuaris de l’escola han estat suportant un soroll i un tràfec totalment inadmissible en una situació normal però, sobretot, continuem sense tenir la certesa que l’Ajuntament continuarà pel bon camí després de les eleccions o més enllà dels acords per al 2007. I és evident que no la tenim quan tothom ha estat d’acord que s’hagin fet ara mateix totes les obres possibles: a meitat de curs i en dies de classe!

Un dels compromissos a què van arribar per unanimitat tots els grups polítics municipals en el Ple extraordinari d’educació del dia 29 de novembre de 2006, a proposta del mateix alcalde, va ser que l’Ajuntament ens faria arribar un pla d’actuacions al centre amb un calendari d’execució. Ningú no pot negar que s’han fet coses i que s’hi ha posat voluntat, però aquest compromís escrit encara no el tenim i el conveni de manteniment que acaba de proposar-nos l’Ajuntament és un signe de normalitat que és benvingut, però que no hauria d’eclipsar tot el que queda per fer i, per damunt de tot, que no pot pal·liar la desconfiança que ens han generat durant tot aquest temps.

Si ara no s’aconsegueix aquest compromís, més endavant podem tornar a quedar en via morta.

Formar part d’una associació de pares com la de la nostra escola és una oportunitat de conèixer de molt a prop el funcionament del centre, de poder tenir molta proximitat amb l’equip directiu i de sentir-se part part d’un col·lectiu que s’engresca en les coses que fa. De fet, la principal virtut dels mestres de Els Costerets és que se’ls noten les ganes de fer bé la seva feina. Per això resulta molt trist que una part important de les energies dels mestres i dels pares que ens hem trobat aquests anys per treballar junts s’hagi hagut de perdre inútilment.

Ens agradaria pensar que, arran de les coses que han passat, els responsables polítics podran ser capaços d’apendre a tenir al centre del seu interès les necessitats que els fem arribar els ciutadans. Però la bona fe (com deia el famós futbolista) i la ingenuïtat han desaparegut a causa de l’experiència acumulada. Ara només la feina ben feta a llarg termini i un compromís d’actuacions inequívoc i explícit per resoldre les situacions definitivament podrien fer-nos veure el futur educatiu dels nostres fills amb més optimisme i ens permetrien afrontar-lo amb més garanties de normalitat.