L’actitud municipal desanima la ciutadania

política
“… i després literalment ha fugit, s’ha escapat davant de les cares que tots fèiem de …. no sé quina paraula utilitzar: esmaperduts, estupefactes, burros…”

Transcrivim a continuació un testimoni personal que ens ha arribat de la sessió participativa que va tenir lloc ahir a la tarda. El publiquem perquè aporta informació molt útil i creiem que reflecteix magníficament l’estat d’ànim de molts dels assistents davant del procés encetat en motiu del Pla d’Equipaments: “Suposo que ja t’han fet cinc cèntims de la sessió del fòrum d’avui. No els he comptat pero entre cinquanta i seixanta persones tirant curt hi havia. Vaja la sala d’actes amb quasi totes les cadires plenes. Hi havia a cada cadira una carpeta molt bufona, amb uns plàstics per votar, un de verd, un de vermell i un de gris (serà que és molt gris dubtar) amb un interrogant tot agrupat amb una petita cadeneta. En la carpeta hi havia un full per identificar-te i per dir a qui representaves,un qüestionari perquè escrivissis el teu vot a cada equipament que presentaven (d’acord, desacord i interrogant) i un cd amb la presentació que es feia.

El senyor Blanco ha fet la presentació molt breu i després literalment ha fugit, s’ha escapat davant de les cares que tots fèiem de …. no sé quina paraula utilitzar: esmaperduts, estupefactes, burros, …. no sé.

L’alcalde ha vingut a dir que s’iniciava el procés de participació que havia promès, que no havia de ser un debat polític, per això desapareixia, sinó un debat ciutadà (pensar i debatre els equipaments municipals pels propers deu anys no és un debat polític…?)que els polítics entrarien en la última fase, i el seu fòrum de debat seria el ple, on compten amb majoria absoluta que fa que el debat polític quedi en no res quatre paraules, quatre gestos de despreci, o de vinga acabeu de dir que passarem a votar… i ja està debatut (això no ho ha dit ell, ho dic jo pero penso que a tothom li planava el mateix).

Una vegada ha fugit d’escena, ell i els seus ( l’Ojeda i la Coll), el pobre de l’empresa CERES, ha aclarit el funcionament del procés de participació, i entre d’altres coses ha afirmat dues o tres vegades que el procés no era vinculant. Era per aixecar-se i marxar.

Llavors s’han iniciat una serie d’intervencions dirigides a mostrar que la diagnosi era plena d’errors, que les dades que l’Ajuntament havia donat eren errònies i desfassades… Quen no es volia aprovar les propostes sinó que es volia debatre la diagnosi. Que no es podien contestar coses tant absurdes com si estaves d’acord o no amb la localització del Castell…

S’ha arribat a començar la presentació però a la segona pantalla (n’hi havia unes trenta) ens hem encallat: es demanava més temps, més debats, una revisió de les dades…

Finalment s’ha votat una proposta que s’ha aprovat per unanimitat de tots els assistents, amb cap vot en contra i cap abstenció. La proposta que s’ha votat i que qui en prenia acta ha recollit és: “Estàs d’acord que s’aturi tot el procés iniciat i que s’obri un procés de participació per elaborar una nova diagnosi del pla d’equipaments, per tal de poder, després, debatre i consensuar el nou Pla d’Equipaments.

Després de la votació, la gent ha entregat les seves dades i han marxat. El de l’empresa ha dit que ja ens convocaria a una nova trobada.”