Cultura
La vigència de Sant Miquel al poble, acreditada per la festa a Sota-ribes

Sant Miquel, amb una imatge dedicada a l’antic temple parroquial, és una devoció arrelada al poble, on molts ribetans porten el seu nom. Als anys 40, un grup de joves van reprendre la vida cultural i associativa interrompuda per la guerra dedicant-li un aplec a Sota-Ribes. Era una festa que consistia en un acte litúrgic i una ballada amb l’acompanyament de tocadiscs. Es van editar estampes i fins i tot Jaume Gómez va escriure uns petits goigs. La celebració, viscuda amb interrupcions, es va consolidar de manera definitiva l’any 1980 quan van agafar-ne l’organització l’entitat Els Xulius. Des d’aleshores mai s’ha deixat de fer. L’esquema és ben senzill: ballada de sardanes, concurs de confitures i una actuació final, enguany a càrrec de Jordina Biosca. La plaça del castell aplega centenars de persones cada any. D’alguna manera és una festa de represa de l’activitat sota l’advocació del sant protector per excel·lència. El de la llança i les ales. El que clava l’estocada al diable. Un sant amb uns atributs poc compatibles amb el discurs públic vigent, però protector tanmateix.