Opinió
Isidre Also, secretari general de l’ADEG, denuncia els dèficits en telecomunicacions que afecten la comarca

Les empreses del Penedès i el Garraf ho tenen cada vegada més difícil per fer-se un lloc dins dels seus respectius mercats i competir d’igual a igual, amb les mateixes eines, amb la resta del seu sector. Ho tenen cada cop més complicat sobretot quan es tracta d’empreses que donen un pas endavant i miren de traslladar les seves instal·lacions per dotar-les de major capacitat de producció i de millors condicions de treball. Vet aquí que es troben amb un obstacle que no hi havien comptat: el servei telefònic; o més ben dit, la impossibilitat de contractar-lo. La principal operadora telefònica es mostra encara més monopolista que mai a l’hora d’atendre les demandes dels clients d’empresa. No hi ha prou infraestructures per respondre a la creixent necessitat per part dels consumidors i no sembla -si fem cas de les respostes que obtenen les víctimes de tanta i quanta arrogància corporativa- que ningú tingui pressa per pal·liar la inoperància i per invertir en les millores necessàries (que no són millores, són urgències!).
Al Garraf i al Penedès, es donen casos de nuclis industrials que depassen el centenar llarg d’empreses i que no tenen accés a la telefonia de banda ampla. És a dir, les empreses no poden contractar una sola línia d’ADSL perquè “no arriba la banda ampla al polígon”. Això suposa, avui dia, un absolut retrocès de la capacitat competitiva de les indústries.
Molt lluny d’això queden aquelles expectatives consignades, ja fa un grapat d’anys, en els mapes de la fibra òptica, aquell fil miraculós que ens havia de connectar, ciutadans i empreses, al futur més avançat i que ens havia de posar a l’alçada dels més superlatius. Avui dia, però, a la perifèria sud de Barcelona ens conformaríem amb poder treballar encara que fos amb uns canals de transmissió més tous i magres, com és la platònica ADSL.
Vist d’una altra manera, no deixa de sorprendre aquesta comèdia de situació enmig d’un escenari polític des del qual s’advoca per la necessitat d’innovar i pels nous corrents tecnològics: una paradoxa o un disbarat?
Encara més greu i digne d’un manual de despropòsits és el cas del moderníssim polígon industrial de Santa Magdalena, a Vilanova i la Geltrú. Hi ha empreses de bona part d’aquest nucli que des de fa mesos havien sol·licitat el servei de telefonia bàsica -la més bàsica de les bàsiques- i que, tot i les inversions que els ha tocat realitzar amb l’adquisició del sòl i sostre industrial, adequació, compra de nova maquinària, nous processos, permisos d’obertura, taxes,… encara no han pogut acabar de fer el trasllat “perquè no tenim telèfon!”.
Davant d’això, el to i el tipus de respostes lacòniques per part de la principal de les principals operadores no fa més que sollevar els ànims i la impotència dels industrials que, malgrat tot, aposten pel progrés i pel desenvolupament, el seu però també el de l’entorn comunitari.
La reacció de les administracions de proximitat -les dels respectius municipis- tampoc sembla posar nerviós a ningú. Qui dies passa, anys empeny és el que deuen pensar els telefonicoidals de torn davant les allaus de missives i de demandes que reben per part d’alcaldes i regidors.
Tampoc ha tingut gaire més èxit l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, ADEG. La primera organització empresarial del Gran Penedès ja fa més de quatre anys que està reivindicant, sempre pels conductes més cordials i procedents possibles, l’atenció de la divina operadora en relació amb la problemàtica que es pateix a les empreses. Fins i tot, s’ha procedit a la clàssica recollida de signatures per part dels nombrosos empresaris agreujats. Resultat: no hi ha resultat.
Davant d’això, l’ADEG posa en coneixement dels mitjans de comunicació i del conjunt de l’opinió pública una situació d’absoluta indefensió derivada de la falta de compromís per part d’una determinada operadora de telefonia i, potser, afavorida per l’anuència o pel “deixar fer” dels màxims responsables polítics, d’un govern, de l’altre o de l’altre o del de més enllà.