Construint l’esfera pública local

Opinió
Les comunitats locals existeixen en la mesura que es reconeixen com a tals; per fer-ho necessiten una esfera pública

El Cancell i Ribes Internet enceten una nova etapa. No és una etapa de trencament, sinó de continuïtat respecte del treball que s’ha portat a terme en els anys anteriors. Per damunt dels objectius específics que motiven els canvis formals i tècnics, n’hi ha un de fons que és contribuir modestament a l’existència d’una espai de comunicació local.

 

Sense un espai local de comunicació com a part d’una esfera pública en què el poble pugui exercir el debat i veure’s representat com a tal, el poble no existeix. Actualment el poble ja no és aquell lloc on la gent, a més de viure-hi, hi treballa, hi compra o s’hi divereix. El lleure, el comerç i el treball es porten a terme sovint en llocs ben allunyats. La possibilitat d’esdevenir un no-lloc és, doncs, ben real. L’existència de la comunitat només es possible si hi ha espais simbòlics de trobada. La plaça Marcer fa aquesta funció, però no n’hi ha prou.

 

Responsabilitat municipal en la pèrdua de l’espai comunicatiu

La modernitat a Ribes va arribar junt amb els mitjans de comunicació locals. A la primeria de del segle XX se succeïren setmanaris o publicacions que a banda de construir espai públic servien per dirimir les divergències polítiques i estimular el debat. La guerra va posar fi a aquest espai rural però real de comunicació. Van haver de passar molts anys fins al naixement d’un nou espai de comunicació proporcionat als temps que es vivien. Aquest espai es va gestar de bracet al primer govern municipal democràtic i va tenir tres instruments principals: l’emissora municipal Ràdio Ribes, la revista mensual Montgròs i la televisió local, indepedent, però clarament pròxima als postulats dels polítics governants.

 

El Montgròs va tancar víctima de les trifulques polítiques; actualment el supleix un butlletí municipal que s’ajusta als cànons del gènere però que no té vocació d’espai públic. La televisió, discutida però desitjable, va acabar-se per inanició i ara mateix la limitació d’emissores establerta pel pla tècnic de la TDT la fa impossible. Només Ràdio Ribes continua emetent.

 

És obvi que Ribes ha perdut espai local de comunicació. En aquest sentit resulta del tot necessària una dura crítica a l’actual govern municipal pel que fa a la televisió. Mentre Vilanova i Sitges es proveïen de canals locals i fomentaven petites productores, operació que els situava en una posició d’avantatge en el moment de constituir la televisió local pública unificada que sorgirà de la TDT, l’Ajuntament de Ribes no feia cap mena d’esforç. A més, en el moment en què s’ha constituït la gestora per al nou canal, n’ha quedat al marge.

 

Potser les raons són bones: Ribes hauria de tenir molt de pes -atesa la seva demografia- en aquest canal i ben segur que aquestes altres localitats fan valer el seu bagatge. Tanmateix, ningú ha explicat la raó de l’absència de Ribes en la gènesi del consorci. L’Ajuntament hauria d’explicar-se immediatament!

 

Un futur difícil, però amb possibilitats

Tot i això, la hipotètica incorporació de Ribes a la gestió d’aquest canal i la implantació de dos canals privats complementaris d’àmbit penedesenc no seran garantia de l’existència d’un espai de comunicació local per a Ribes, ja que el pes que hi tindrà el poble dependrà de la voluntat dels gestors d’uns ens amb àmplia responsabilitat territorial, que hauran de tenir en compte criteris de rendibilitat per sobre dels estrictament locals.

 

D’altra banda, l’evident consolidació d’una revista comercial per a cada nucli, l’Altaveu, és una molt bona notícia. Quant a la premsa comarcal gratuïta o de pagament, és evident que no té prou disponibilitat, ni d’espai ni d’efectius, per atendre les necessitats comunitàries de l’extraradi de les seves localitats d’origen. Sí que en té per atendre les necessitats estrictament informatives, guiades per criteris periodístics, cosa que està bé. Però és evident que en les seves localitats d’origen exerceixen a més una funció d’esfera pública que no fan al nostre poble.

 

Atès aquest panorama, el nostre treball vol ser una petita contribució a l’existència d’un espai de comunicació pensat des de Ribes i per a Ribes, des del voluntariat. Un espai que respongui principalment a les necessitats locals i no les subordini a les necessitats comarcals, nacionals o estatals. L’època de la impremta s’ha acabat i la comunicació ja no és concèntrica ni de masses. S’imposa una comunicació en xarxa en què els nodes es connecten i es desconnecten segons la seva utilitat respecte dels nodes del voltant.

 

El nostre node també s’acabarà desconnectant, però en aquest moment existeix i té una funció clara: contribuir a l’existència d’un espai de comunicació local de mínims. Esperem que la xarxa es completi amb altres nodes i mitjans. En els temps que vivim només fent xarxa farem espai públic de comunicació i farem poble. La resta és economia, globalització i regolfades etèries de vent sideral, que es mouen en la buidor de les esferes planetàries distribuint el signe del no-res.