50 anys de la gran glaçada de la Candelera

Medi natural
El fred va ser tan fort que fins i tot morien els garrofers

En tal dia com avui de l’any 1956 va tenir lloc la pitjor glaçada de què hi ha memòria. Sense la prèdica apocalíptica dels ecologistes dels nostres dies que cada vegada que plou més del compte o fa massa fred o massa calor ens diuen que és culpa nostra i que hem de fer penitència sostenible, la fredorada del 1956 va ser molt més dura que les que han vingut després. Tan extremes van ser les condicions que fins i tot morien arbres de provada resistència com els garrofers. De fet, al nostre municipi encara hi ha camps de garrofers abandonats des d’aquell fatídic 2 de febrer, però en comarques veïnes com l’Alt Penedès quasi no en va quedar cap. Pocs dies abans, res feia pensar en la possibilitat d’una gran glaçada: la bonança que sol fer pels volts de Sant Pau i que es coneix com a “minves de gener” aquell any havia estat esplèndida. Tant era així que la natura començava a eixorivir-se de l’impàs hivernal. L’arribada del fred polar va ser sobtada i va anar acompanyada de glaçada negra: l’absència d’humitat va provocar la destrucció dels teixits vegetals. Les oliveres van quedar pràcticament esborrades del municipi (en van sobreviure, però moltes moriren). Les plantes i els arbres dels horts van quedar delmats. A més, la sensació de fred era intensa, tal com recorda la gent que ho va viure.