Només sóc una persona

Opinió
Carles Pujol qüestiona la validesa dels plantejaments de Blanco, especialment pel que fa a l’atenció a les persones

Pel que dedueixo de les declaracions del nostre alcalde publicades per El Cancell, ara toca recordar-nos l’eslògan de la seva darrera campanya electoral: les persones som la seva il·lusió. I per a les persones treballa. Això em sembla una evidència ridícula. Implícitament, qualsevol acte del seu govern i de qualsevol govern ha de ser un servei a les persones! Fotut seria si treballés per als llimacs, o per a les bombetes del seu despatx! És una desconsideració cap a la ciutadania anar-ho pregonant, com si fóssim una colla d’ignorants a qui s’ha d’alliçonar sobre els rudiments de la democràcia i de l’exercici del càrrec públic. El servei a les persones l’ha de donar per llei. Ni que fos el salvador de la pàtria! I ara, penjant-se les medalles del devenir inevitable de les coses, diu que ha aconseguit això o allò, o que ho aconseguirà, o que pretèn aconseguir-ho…
Tal com està evolucionant el nostre poble, és la seva obligació! És d’un paternalisme pueril intentar fer creure que ho fa pel bé de les persones! I més ridícul sona quan sabem com se les gasta el Sr. Blanco. En boca seva, dir que les persones l’il·lusionen podria semblar com si el lleó anés dient que troba molt atractives les zebres. Això té aspecte de paradigmàtic exemple de discurs demagògic i electoralista. Si al poble li cal un segon institut, una quarta escola, un nou CAP, un nou poliesportiu o el que sigui que li calgui, no és perquè les persones facin il·lusió, sinó purament i simplement perquè el poble creix i és que li toca obtenir.

El nostre alcalde, amb el to que ens té acostumats, carrega ara contra els crítics amb l’EMD i contra les famílies del CEIP Els Costerets que han protestat pels incompliments de l’Ajuntament en el calendari d’adequacions pendents a l’edifici. El Sr. Blanco s’ha passat el que portem de mandat practicant polítiques de fets consumats sense consultar amb ningú, espolsant-se obligacions i incomplint promeses, pactes i terminis, ignorant sistemàticament la societat civil, enfrontant-se a les associacions i entitats culturals, esportives, veïnals, educatives, darrere de les quals, pel que es veu i aplicant-hi la lògica més elemental, no deu haver-hi persones.

Com que al Sr.Blanco li agrada penjar-se medalles, li’n podríem concedir algunes amb la base d’alguns exemples del seu servei “personal” a les persones:

-Limitació gasiva, a la masia de Can Puig, de l’espai cedit per a la instal·lació provisional de la quarta escola, que el curs vinent i amb el calendari de construcció del seu edifici definitiu encara per definir, necessitarà ubicar part de la seva infraestructura en barracons: l’excel·lentíssim deu haver oblidat la mobilització de la comunitat educativa de Ribes contra els barracons al pati dels Costerets, ara fa cinc anys, i com ell mateix, durant les reunions subsegüents, es va manifestar contrari als prefabricats davant els responsables del Departament d’Ensenyament (llavors governava CiU a la Generalitat). Fa tres anys que publicita els terrenys de Les Parellades i encara no se sap quan començaran les obres! L’equip docent i les criatures del CEIP Les Parellades (no-persones?) patiran incomoditats durant un període indefinit. Per tal raó, el Sr.Blanco ara es podria penjar la medalla del cargol a la gestió lenta.

-Absència del servei d’urgències mèdiques al CAP de Ribes, que es va perdre fa cinc anys i que ell va prometre que recuperaria, ja que hi va haver un moviment popular de recollida de signatures, que ell mateix va subscriure. Des de fa tot aquest temps, els usuaris ens hem de traslladar a Roquetes si ens posem malalts a deshora. Qui no tingui auto, la gent gran, els nouvinguts sense recursos (no-persones?), que agafi el cotxe de línia (el paga l’Ajuntament, com quan es construïa la piscina?). Mentre, el CAP és col·lapsat i el senyor alcalde cerca un lloc on construir-ne un de nou, l’ubicació futura del qual ignorem les persones. Medalla de la incògnita a la gestió opaca.

-Incompliment dels terminis d’execució de les feines d’acondicionament de les instal·lacions esportives i educatives del poble. El polisportiu i les escoles es degraden, però l’alcalde sap omplir-se la boca de xifres d’inversió i de calendaris d’execució… que es prorroguen fins a la nàusea! Les reivindicacions i mobilitzacions de les famílies dels escolars (no-persones?) acaben essent menystingudes i criminalitzades per la paranoia de veure-hi al seu darrera, per comptes de la seva legitimitat, fosques intencions de les forces polítiques de l’oposició. El resultat són declaracions públiques i mocions condemnatòries que li aprova la majoria absoluta del seu partit als plens municipals. Medalla de pal a la insensibilitat.

-Críptics objectius de desenvolupament econòmic: l’autòdrom, el Mas Solers, el parc tecnològic de Can Puig… Se’n parla des de fa anys i no s’arriba enlloc. Però, malgrat la dilació en la concreció, medalla de boira a la manca de resultats.

No entenc com és, si li fan tanta gràcia les persones, que li plau tant minimitzar, ridiculitzar i criticar les iniciatives que aquestes prenen. Crec que hauria de fer públic a quin tipus de persona vol servir i quin grau d’il·lusió sent per la gent que no pensem com ell i que critiquem la seva gestió. I com que m’imagino el que pensarà, deixeu-me dir-li des d’aquí que no sóc l’instrument de ningú. Només sóc una persona.

Carles Pujol
Sant Pere de Ribes, 28 de desembre de 2005