Opinió
Carles Pujol reflexiona entorn de la natura, el creixement urbanístic i la carència de serveis públics

Per què hem de deixar de semblar un poble amb un entorn rural? Hem d’esdevenir un suburbi de Barcelona per ser i estar al segle XXI? La gent que arriba de nou al nostre poble, agraeix que sembli un poble o preferiria que semblés una ciutat anodina? Semblarem moderns si arrenquem les vinyes i plantem fanals? I si asfaltem tot el terme municipal, de punta a punta? Haurem aconseguit allò del “creixement sostenible” quan darrera el castell de Ribes s’alcin tot de naus industrials fins al túnel del Montgròs?

Quin model de poble volem? Com és un poble amb personalitat? Té personalitat el nostre poble? No ho sé, potser l’hauríem de demostrar. Hauríem de deixar ben clares quines són les nostres prioritats davant les de l’equip de govern del nostre Ajuntament. D’altra banda, no acabo d’entendre que ens puguem arribar a deixar colar la necessitat imperativa de fer obra pública en forma de grans infraestructures (les financiï la Generalitat, el Ministerio de Defensa, la Junta d’Extremadura o qui sigui), quan encara tenim tantes mancances en serveis públics bàsics.

No m’equivoco si dic que a casa nostra ens cal un nou CAP, un servei d’urgències mèdiques permanent, una descongestió dels consultoris mèdics, més places públiques de llars d’infants, centres d’atenció a la gent gran i un servei públic d’assistència domiciliària, més recursos humans i econòmics per a l’ensenyament, més inversió i manteniment en els espais escolars i pavellons esportius, un auditori o teatre públic i una política cultural de debò, una major i millor freqüència i connexió del transport públic… Tot això ho acabarem bescanviant, directament o indirecta, per inversions públiques nacionals i/o locals discutibles, com ara un túnel “imprescindible” al Montgròs, que servirà per connectar directament l’Anoia i el Penedès amb la Rambla del Garraf i l'”Ajuntament” de Les Roquetes.

Tampoc no m’equivoco si afirmo que el nostre poble encara té un entorn bonic i un cert caràcter d’oasi rural en la seva proximitat al litoral (no és com Castelldefels o Segur de Calafell, vaja). Personalment i tornant una mica al que apuntava en començar aquest escrit, crec que substituir el nostre entorn natural per grans infraestructures, nous barris i lletges urbanitzacions significarà matar la gallina dels ous d’or. Quan haguem de desplaçar-nos lluny del nostre nucli per trobar el camp i la natura haurem assolit la condició dels ases (però sense farratge a la vora, és clar).

Carles Pujol