Cultura
Crònica dels minuts anteriors a la matinal.

El ball de vigília ha durat fins altra hora i a les set del matí encara n’hi havia un que tocava el timbal a la plaça amb més moral que l’Alcoiano. A pocs metres de distància, tenia lloc una enravenada disputa, diguem-ne intercultural, que no ha arribat a les mans. Simultàniament, la xurreria de la plaça de l’Església servia gènere a dojo i alguns membres dels balls populars que no tenien cap intenció d’anar-se’n a dormir es prodigaven en lloances als modelets de dues noies que hi feien cua. Amb una original samarreta verda en què es veien Sant Pere i un diable brindant, la flor i nata del jovent del poble apurava els últims cubates. Els veïns matiners obrien la finestra i feien caure de la llinda la neu acumulada: dotzenes de llaunes de beguda i gots llefiscosos. A la plaça hi havia tres contenidors mig esbotzats i els urinaris públics situats al costat del Parroquial havien seguit un sender de gran recorregut. Les parets desprenien una notable pudor de pixum, però les parelles, arrepenjades, s’hi petonejaven tendrament. El soroll de la màquina d’escombrar, disposada a acabar amb la màgia de la nit, s’acostava des d’un dels carrers adjacents. La matinal era a punt de començar i l’enviat especial de El Cancell ha donat per finalitzada la seva missió.