Esplais, OJE i etiquetes.

Opinió
En una societat oberta, l’Administració no pot pretendre controlar el lleure dels joves.

Els esplais, el moviment escolta, les innombrables iniciatives per al lleure dels joves sorgides de la societat civil són un perill per a la regidora de Benestar Social a tenor d’una informació publicada al Diari de Vilanova de divendres passat. Segons la notícia, que tracta d’una oficina per a joves a Can Puig, l’Ajuntament pretén “controlar les activitats dels joves per evitar que es creïn guettos que permetin a tercers exercir qualsevol tipus d’influència ideològica”.

No cal ser gaire malpensat per llegir entre línies que darrere aquestes paraules hi ha una desconfiança enorme envers els esplais ribetans, últimament crítics amb l’Ajuntament.

Sembla que alguns membres del govern local s’esforcen per clavar etiquetes ideològiques als col·lectius de voluntariat que fa decennis que treballen per la canalla en el marc plausible de la fundació Pere Tarrés o l’Esplac.

No és la primera vegada que l’Administració vol controlar el lleure: també ho va fer la OJE durant el franquisme. Quin va ser el resultat? L’esclat alternatiu d’educació en valors i voluntariat que van suposar l’escoltisme i després els esplais, ara vilipendiats.

Sens perjudici d’aquesta reflexió, pot ser útil als lectors de fixar-se en les etiquetes que fan servir els polítics que intervenen en la polèmica, per exemple: “influència ideològica”. Es vol crear un ambient de malestar al voltant d’experiències que vistes de prop són ben transparents.

Amb mala bava, alguns volen donar a entendre que a Ribes es menja el coco a la gent. Aquesta calúmnia només pot arrelar en el terreny abonat de la desconfiança provocada per la desconeixença, cosa molt fàcil d’aconseguir en una localitat que ha crescut en poc temps. Donar-se a conèixer de manera clara s’està convertint en una necessitat per al moviment associatiu ribetà davant els professionals del prejudici. En aquest sentit, qualsevol posicionament partidista suposa donar arguments als que ara fan escarafalls.

D’altra banda, val la pena reflexionar sobre el context històric que ha posat les coses tan fàcils als que ara ataquen la societat civil ribetana clavant etiquetes a tort i a dret: durant anys, dins mateix d’aquesta societat civil, alguns s’han esforçat a clavar etiquetes als col·lectius que no compartien els seus plantejaments, per exemple “etiquetant” façanes. Etiquetar, etiquetar, etiquetar, etiquetar: i ara, qui clava les etiquetes?

El Cancell