Cultura
Es va notar que era diumenge.

Segurament, mai en la història de Ribes no havia pujat tanta gent a Sant Pau com ahir. Els camins i els marges van quedar plens i als voltants del carrer de mossèn Malgà es congregaven centenars de persones. La participació va ser, indiscutiblement, la principal característica de la festa d’hivern del 2004. Un altre aspecte a destacar va ser l’esplendor folklòric: els balls populars van lluir com no ho havien fet en els últims lustres. La cercavila de la vigília va anar més de pressa que mai i tant la ballada conjunta de bastoners com l’actuació de dues colles del ball de diables va comptar amb una quantitat de públic ingent.

El dia de Sant Pau va tenir una matinal fluïda i notablement més concorreguda que en anys anteriors. Així mateix l’anada i la baixada a Sant Pau van ser ràpides i força compactes. Com és tradicional, el públic animava els balladors i feia broma amb les novetats com les faldilles de la Colla Gran -que van agradar tot i que més d’un deia que s’assemblaven al cobrellit de l’àvia- o les màscares de la Colla Jove del ball de diables. La Colla Gran de ball de bastons, que anava acompanyada dels grallers de Castelldefels, va combinar les músiques habituals amb les que es van recuperar ara fa un any. Els versos dels diables van provocar força hilaritat i van mantenir el to groller habitual. Les invectives van anar contra l’equip de govern, els municipals, dos funcionaris municipals (el mediador i el tècnic de cultura), el tripartit, el príncep i la seva xicota i l’espai blau, entre d’altres.

En general es notava que els balls havien assajat i van ser especialment aplaudides les actuacions de cercolets i pastorets, que mostraven un gran domini i també molta gràcia a l’hora de recitar els versos.