És Sant Pau

Cultura
L’ofici a l’ermita, com sempre, serà l’eix de la celebració.

En tal dia com avui se celebra que Sant Pau va caure del cavall. Amb els ulls plorosos -la nit ha estat llarga- multitud de joves cauran del llit aquest matí per participar a la cercavila matinal. Ballaran lentament fins al Palou i quan arribin al carrer dels Pous baixaran ravents per entrar a l’esmorzar popular. En acabat, els balls sortiran de l’Ajuntament cap a l’ermita de Sant Pau, acompanyant l’alcalde i els regidors. No se sap si hi haurà algun representant del tripartit. En arribar a l’ermita -o abans si la cosa va lenta- el rector engegarà l’ofici. Al final hi haurà el cant dels goigs. Fora de l’ermita la Band Tocant interpretarà algunes peces i en Tore atiarà els castellers del poble perquè aixequin un parell de pilars o alguna cosa més si els assajos han estat bons. La traca anunciarà el moment de la baixada. Les espardenyes aixecaran la pols del camí i l’escamparan pel quitrà com qui uneix natura i comunitat, passat i present, morts i vius. A la plaça hi haurà l’exhibició i a moltes cases -vivim temps d’opulència- se servirà un dinar en què no hi faltarà de res. A la tarda un silenci estúpid, ressacós, decadent, ens recordarà que amb la panxa més buida els nostres avantpassats es van estimar a les ballades que es feien a la plaça de l’ermita fins que es ponia el sol. Al pavelló (tot s’aprofita) sonaran himnes patriòtics i sarsueles de lluïment i a la nit els boleros melangiosos proclamaran que demà és dilluns. Reloj no toques las horas, porque voy a enloquecer.