Opinió
Costa d’entendre que els representants del comerç ribetà s’alegrin dels centres comercials allunyats del poble.

Corren temps estranys. El botiguer vol fer negoci, per fer negoci calen clients, perquè hi hagi clients el poble ha d’existir. Corren temps estranys i els representants del comerç ribetà s’alegren del complex que s’està muntant prop de Xoriguera, entre Solers i Vilanoveta. Un complex d’aquest tipus parteix d’una idea urbanística molt clara: un lloc per treballar, un lloc per dormir, un altre per comprar i per divertir-se. A Amèrica ja va així: els centres dels pobles i les ciutats estan en decadència, la gent s’encimbella en zones urbanitzades de luxe o cauen al suburbi i els llocs de trobada són els centres comercials, com el que fan prop de Xoriguera. Corren temps estranys i veiem esgarrifats com s’acaba allò de comprar als mateixos carrers on la gent passeja, on passen les processons, on els joves es diverteixen, on les parelles festegen, on les sargantanes prenen el sol, on criden els manifestants, on es fa el vermut, on jauen els gossos, on les velles es paren per fer-li festes a la criatura del cotxet. I els botiguers ribetans sembla que se n’alegrin. Corren temps estranys, ben estranys.