Un poble sense patrimoni?

Opinió
La societat civil ribetana s’ha de plantejar obertament la situació del patrimoni cultural del municipi.

Les tandes de visites al Castell de Ribes coincideixen en el temps amb les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya, en què 174 municipis oferiran visites i activitats a propòsit dels seus petits o grans exemples de patrimoni cultural. Per descomptat, Ribes no hi participa tot i que són organitzades per la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya (que tira cap a socialista -com el nostre Ajuntament-), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i els bisbats de Catalunya (que al nostre municipi tenen tres esglésies, un centre parroquial i una rectoria amb prou d’interès patrimonial).

La invisibilitat mediàtica del patrimoni cultural ribetà és tal que de vegades arribem a dubtar que el castell o l’església vella existeixin i hem de baixar fins al camp de futbol per veure’ls i quedar-nos tranquils.

No és estrany: una de les característiques de la suburbanització de qualsevol localitat és la dissolució dels elements culturals específics en el refregit metropolità. A Ribes no en falten exemples: fa pocs dies parlàvem de la ja tradicional usurpació mediàtica de l’Autòdrom; fa setmanes, explicàvem l’absència de propostes ribetanes en una agenda cultural de màxima difusió; fa un parell de mesos ens lamentàvem de l’acumulació de deixalles i tags al voltant de Sota-ribes.

A tot això hi podem afegir que la falta d’inversió municipal a Sant Pau és endèmica i ningú no ha explicat encara quins plans té l’Ajuntament per a l’ermita, els seus voltants i el patrimoni interior. Així mateix, encara ignorem quin ús real tindrà l’escorxador modernista tot just rehabilitat. També desconeixem el futur immediat de l’església vella i si aquest futur passa pel retorn dels altars disseminats en altres edificis. Òbviament, ens fem creus que la il·luminació de l’Església Nova només serveixi per estimular la verborrea incendiària dels menjacapellans i no per descobrir les gràcies arquitectòniques del temple, que no són poques si s’usa la intel·ligència i se surt del tòpic que entre tots hem encunyat. De passada podem dir que és desalentador que el centenari de la col·locació de la primera pedra de l’església i l’exposició que va organitzar la Parròquia a penes obtinguessin ressò en els mitjans de comunicació comarcals.

En tot aquest panorama l’únic element engrescador és que comença a haver-hi guies turístics ben formats i competents i que les visites al castell, segons diuen els visitants, són més que satisfactòries.

Tot i això no podem oblidar altres qüestions com l’adotzenada senyalització de masies i camins, que no fa justícia als indrets que mostra. D’altra banda, ningú ha parat l’atenció en coses tan senzilles però patrimonialment tan rellevants com els rellotges de sol: Ribes és el poble del Penedès que en té més i amb diferència Per si fos poc, la ruta per l’interior del poble venuda com al seu dia com a “romàntica” comença a tenir una sentida “romàtica”, com les patates. I sort que l’original del drac és a la peixera de la biblioteca, perquè la còpia que surt pel carrer perd el cap amb certa facilitat.

Si no vetllem pel patrimoni, ribetans, serem alguna cosa més que una parada d’autobús amb tarifa integrada?