L’autòdrom que no és (ben bé) de Sitges

Comunicació
L’autòdrom de Terramar, que és a Ribes, apareix sistemàticament als mèdia com si fos a Sitges.

El singular i mastodòntic Autòdrom de Terramar és a Ribes. Tot i això els mitjans de comunicació solen donar per fet que es troba a Sitges. De fet, la construcció de la pista al Clot dels Frares i can Panxampla (1923) tenia una relació evident amb la urbanització del sector de Terramar de Sitges. Un dels impulsors d’aquesta urbanització va ser el sabadellenc Francesc Armengol, que va esdevenir mentor del projecte d’autòdrom. Les grades i els equipaments van ser obra de Martino Arroyo, arquitecte de moltes cases sitgetanes -i alguna ribetana, com can Salvador Miret-. D’altra banda, Jaume Mestres i Fossas es dedicava a la pista.

L’edificació de l’Autòdrom s’inscrivia, com la mateixa urbanització de Terramar, en les accions sobre el territori encaminades a fer realitat la “Catalunya Ciutat”‘, fonamentada en l’ideal de modernitat i civilitat que impulsaven determinats intel·lectuals noucentistes. D’aquests, alguns van deriviar ràpidament cap a l’avantguarda (i no en van faltar que van anar de cap al feixisme). La fascinació per l’esport, el ludisme i la velocitat eren l’emblema d’una generació puixant que legitimava culturalment les ganes de viure bé d’una burgesia acomodada; era la burgesia que descobria aquestes terres com a espai propici per al descans i l’oci.

L’Autòdrom no va durar ni el temps de pagar-lo, però sí aquell impuls primigeni cap al que ara s’anomena “sector terciari”. També ha durat la tendència dels mitjans de comunicació a donar per fet que l’Autòdrom és a Sitges. En trobem mostres abundants, des de fa anys, a tota la premsa tant d’abast nacional com comarcal. En aquest cas, l’error és més lamentable ja que uns mitjans que basen la seva estratègia en la proximitat no haurien de desconèixer la comarca. Vegeu-ne un exemple recent a la publicació Sitges Magazine (núm. 4, setembre 2003) que, ras i curt, parla d’Autòdrom de Sitges i en cap moment no cita la seva real adscripció territorial… tot i que és la seva ja que la publicació s’edita a… Ribes.