Cultura
La Comissió de Balls Populars ha millorat sensiblement l’organització de les cercaviles.

“Que la festa sigui bona / visca la festa major.” Amb aquestes paraules tanca la seva actuació el ball de cercolets. La festa de 2003 ha estat bona. S’ha notat una sensible millora en l’organització de les cercaviles, la indumentària dels balls i la formalitat dels participants. Gestionar els balls populars és una feina dura i poc lluïda. En aquesta ocasió el treball s’ha notat molt positivament. Tot i això, no han faltat petits incidents. Així, la traca va coincidir amb un notable xàfec, encara que la cercavila infantil va poder sortir igualment. La cercavila de la tarda, que va ser la més lluïda dels últims vint anys, va començar puntualment a les 7 de la tarda i va tenir com a únic incident l’incendi d’una palmera, com sol passar cada any. La tradicional “pujada del castell de focs” ja va ser més accidentada: el ceptrot d’en Peco Xic, que és el dimoni gros, es va trencar quan portava més d’un centenar de carretilles enceses. Sortosament no li va caure al cap. La matinal va anar més o menys com sempre, és a dir, a penes van faltar algunes colles de bastoners. L’anada a ofici, amb poca gent, va reunir la flamant corporació municipal amb el folklore. Com que Sant Pere queia en diumenge, a l’ofici hi va haver menys clero de l’habitual. La sortida d’ofici va convertir-se en un dels moments més espectaculars: tot i que queia un sol de justícia, els carrers del petit recorregut de retorn a l’Ajuntament eren plens de públic, incloent-hi les voreres de la plaça Marcer. L’exhibició a la plaça de la Vila va ser exemplar: a les tres en punt havia acabat; per aquesta raó, els versos dels diables van tenir més oients dels acostumats.