S’ha mort Jaume Gómez

Cultura
El fotògraf, poeta, mestre de català i dinamitzador cultural ens deixa amb 84 anys.

Amb Jaume Gómez, perdem un ciutadà rellevant i estimat per tothom. Nascut el 1919, Gómez s’inicia en la pràctica fotogràfica a final dels anys 40 fins a esdevenir el retratista per excel·lència de la vida quotidiana de Ribes. Per la seva càmera ha passat el dia a dia del poble: el treball, les celebracions familiars, les festes comunitàries, els petits esdeveniments.

Com a poeta s’enceta d’adolescent, en el curt temps que va estar al seminari, però eclosiona a partir dels anys 40. Gómez produeix una poesia personal d’influència noucentista i postsimbolista. Particularment s’hi nota el pes de Carner i Manent, alhora, però, deixa entreveure una petja maragalliana, vitalista, molt marcada per la passió per l’excursionisme i la fascinació per la natura i la joventut.

A banda d’aquesta poesia personal, en Jaume esdevé el poeta que atèn les necessitats del poble: seus són textos poètics per a tota mena de celebracions, goigs, versos dels diables -escrits amb rigor, respecte i fina ironia – i nombroses lletres de caramelles que dignifiquen el gènere.

Aficionat a la gramàtica comença a impartir classes de català al Centre Parroquial a final dels anys 40. Aquesta activitat té continuïtat fins ben entrats els 80 en altres entitats. Impulsor de les anades a Montserrat a peu els dies 25, 26 i 27 d’abril -que encara perduren- és una de les ànimes de la incipient vida cultural ribetana de postguerra. Participa en el grup FAE (Fe, art i esplai) i escriu a la revista d’exemplar únic i circulació manual Alè, en la qual també intervé Pere Carbonell.

Soci d’honor del Ger i dels Xulius, l’any 1996 se li dedica monogràficament la separata del programa de Sant Pau i, un temps després, l’Ajuntament li atorga la distinció “Llança cívica”.

Gómez serà enterrat demà a les 4 de la tarda. Al carrer de les Planes, es palpa un silenci en blanc i negre. Fes-nos un “retrato”, Jaume.