Opinió
Amb independència de la línia de TVRibes els cops de cartró de la presidenta de l’ACIR a un càmera no tenen justificació.

Els cops de cartró de Lluïsa Llach al càmera de TVRibes són fastigosos i injustificats. No hi ha matisos en aquesta afirmació. Aquesta senyora s’ha passat. Algú pot plantejar si hi havia hagut provocació prèvia. Òbviament que n’hi havia hagut: els cartells del col·lectiu Gatzara eren justament una provocació. Provocar és una de les funcions pròpies d’un col·lectiu que s’autodenomina revolucionari. És més normal que els activistes d’aquest col·lectiu pengin plafons de protesta que no pas que comprin llardons a can Gaburra (per posar un exemple); tot i que amb el anys hem vist de tot. La presidenta dels botiguers ribetans hauria d’haver aguantat el xàfec amb paciència. Aquests són els fets: hi ha hagut una provocació i hi ha hagut una resposta. La provocació és formalment discutible. La resposta és condemnable de totes totes. Podríem entrar a debatre l’engatjament sociopolític de TVRibes i la proximitat d’aquest mitjà a Gatzara, al Ger, a la Nou, a l’anterior junta de l’ACIR, a l’antiquíssima Agrupació d’Agricultors Obrers o, si voleu, a l’extint Centre Català Federal, però no fa al cas. També podríem recordar les actituds de l’anterior presidenta de l’ACIR envers Blanco, pero tampoc fa al cas. Avui els fets són els cops de cartró de Lluïsa Llach, actual presidenta de l’ACIR, al càmera de TVRibes: fastigosos i injustificats, repetim.