Societat

L’aprovació del nou escut suposa la desaparició de la imatge visual que s’havia utilitzat fins ara: un castell amb dues torres a l’esquerra i les quatre barres a la dreta, voltat de llorers i, quan convenia, amb la tiara i les claus de Sant Pere. El de Ribes era l’escut amb més tradició de tots els de la comarca. Arrencava d’un dibuix que es troba al portal de les Ànimes de l’Església Vella i al llibre d’actes municipal del s. XVII. Amb més o menys canvis, castell de dues torres i barres s’havien mantingut des d’aleshores en tots els escuts utilitzats. Amb l’aplicació d’aquesta Resolució el castell ja no tindrà dues torres sinó les que heràldicament corresponen i les quatre barres ja no seran ben bé quatre barres sinó vuit franges alternades d’or i gules (que són uns peixos que els bascos cuinen molt bé). S’hi guanyarà en rigorositat heràldica, però es perdrà una tradició visual de les més sòlides en matèria d’emblemes locals. No és estrany que el tema ja hagi aixecat agres polèmiques com la que van protagonitzar l’heraldista Armand de Fluvià i el responsable de l’Arxiu Històric de Sitges, Xavier Miret, ara fa uns mesos.