A l’estiu ni la cuca viu

Societat

A la plaça Marcer hi havia moviment fins a altra hora. El centre del poble era bullici i alegria sota el signe de les Leònides. A les ganes de passejar dels nadius s’hi afegien els estiuejants que omplien xalets i torres i participaven festivament de l’ambient nocturn. Un 40% dels habitatges eren de segona residència i al poble de Ribes hi vivien unes 3.000 persones. A l’estiu aquesta xifra quasi es doblava. Les coses han canviat. El poble té quatre vegades més habitants que aleshores, però les nits d’agost fan pena: carrers deserts, bancs de la plaça mig buits i cigales que ni se senten de tan lluny com són. Avui dia els ribetans estiuegen. Els campanars il·luminats són brillants testimonis de la desolació. Hem mort d’èxit.