Societat

En el llibre “Viaje al futuro del imperio” (Ediciones B), Robert Kaplan explica com veu l’Amèrica profunda, és a dir, els EUA de l’Oest, allunyats de la tolerància i el benestar de la costa est. Més enllà de les consideracions patriòtiques o polítiques que s’hi fan, Kaplan mostra el detall d’un model de ciutat: la ciutat que creix sense aturador, sense limitacions urbanístiques, sense restriccions. La causa principal d’aquest creixement horitzontal és la tendència de persones benestants de construir-se urbanitzacions en llocs més o menys paradisíacs, dels quals fugen quan veuen que comencen a arribar-hi gent que consideren que no són com ells. Aleshores construeixen en una altra banda i, sovint, aquella primera urbanització esdevé el càos. El càos vol dir que una zona -i sovint la major part de la ciutat- esdevé absolutament marginal, perillosa i ingovernable. A l’Amèrica profunda els carrers i les places estan deixats. No són llocs de trobada sinó llocs de pas. Es busca de viure en un búnquer i tot allò que ve del carrer és considerat una molèstia. La gent tendeix a trobar-se en les grans superfícies comercials on passen la major part del temps de lleure.