Opinió

Quan siguin les 3 caldrà posar el rellotge a les 2 si hem de fer cas de l’autoritat i volem anar a l’hora amb la resta de la ciutadania. A més del desencert en l’hora de realització del canvi — la major part de la gent dorm, encara que sigui dissabte — aquest esforç del dit índex provoca enormes desequilibris en la vida quotidiana. Els més afectats són els nens petits. En nom d’un estalvi energètic irrisori i d’una vaga motivació ecològica, el futur de la nostra societat es veu obligat a canviar les hores de menjar i de dormir. És cosa sabuda que si els petits van a deshora també hi van els pares, els mestres, els cangurs i fins i tot els guàrdies municipals que vigilien el trànsit. En definitiva, tothom va a deshora. Des que a començament de segle XX es va decidir de canviar l’horari tradicional -l’horari del sol- en nom d’Europa i el Progrés, no hi ha hagut res que es faci a l’hora que toca, llevat de la traca per Sant Pau, que s’encén a les 12, hora solar (la una, hora oficial), però no pas per Sant Pere en què l’hora de la traca correspondria a la d’estar-se menjant un bon plat de macarrons.